M27. Nebulosa planetària a la constel·lació de Vulpècula, una de les més brillants observables amb una magnitud aparent de 7.4. Fou la primera nebulosa planetària catalogada (Ch. Messier, el 1764).

 

A 1.200 anys llum...

Embolcall de gas i pols en distribució radial provinent d'un petit estel, una nana blanca, remanent de l'explosió en Nova que formà aquesta nebulosa planetària. L'estel en qüestió ocupa el punt central de la nebulosa i des d'ell es pot distingir, en direcció radial, alguns grups de gas i pols més densos que la resta. Es tracta de zones més denses de matèria formades per l'expulsió més ràpida de partícules petites lleugeres, que han pogut ser impulsades pel vent estelar més ràpidament que altres de més pesades. Aquests jets van canviant de forma a mida que el material expulsat es va obrint pas en l'espai.

 

En la imatge, la nebulosa té una forma força esfèrica, amb un component OIII, en verd, d'oxigen ionitzat dominant homogèniament. A la part superior i inferior de la nebulosa també són forts el HII, hidrogen ionitzat, en vermell, i més tènuament les zones de radiació en blau.

 

El conjunt abarca una zona que s'engrandeix a una velocitat de 2,3'' per segle. Es calcula que la Nova va explotar fa uns 14.600 anys.

 

Fotografia, detalls tècnics

Fotografia presa a Castellbisbal. Telescopi Vixen VMC 260L a foco primari. Càmera Atik Horizon Monocrom. Combinació de 8 preses a 90’’ de filtre R, 7 preses de 90'' de B, i 6 preses de OIII de 120'', i presa de lluminància

 

Crea tu propia página web con Webador